EL POTA BLAVA

Història

El Pota Blava és una de les úniques races d’aus de corral que ha sobreviscut sense patir encreuaments amb altres estirps híbrides, i ha mantingut les seves característiques.

EL POTA BLAVA

Història del Pota Blava

Tots els pollastres del món procedeixen del sud-est asiàtic, on es localitza la coneguda Gallina Salvatge Vermella de la Jungla (Gallus gallus), a partir de l'expansió de la qual s'han anat formant les diferents varietats que han exisitit al llarg dels segles. Se sap que les gallines domèstiques eren conegudes a la Xina i sud-est asiàtic cap al 3400 aC. Aquests animals devien procedir de l'espècie salvatge de la jungla de Birmània i del nord de Tailàndia, que va començar a ser domesticada a la província de Xan. Des d'aquí es van estendre cap a la India, i van arribar al nord d'Europa durant el Neolític, al voltant del 3000 aC. Sembla que van ser els grecs els qui van introduir aquests animal a tota la conca mediterrània.

UNA RAÇA DEL DELTA DE LLOBREGAT

Els orígens de la raça

Des de fa temps ancestrals, al Delta del Riu Llobregat ha existit un tipus de gallina rústica, mediterrània, que a finals del segle XIX va ser seleccionada i millorada espontàniament pels pagesos i primers avicultors catalans i que, amb el temps, han deixat fixades les característiques pròpies que han donat lloc a la raça autòctona dels galls i gallines del Prat, coneguda com a raça catalana del Prat o popularment com a "Pota Blava".

UN POLLASTRE ÚNIC

Característiques

Les característiques que té el producte del Prat o Pota Blava són les seves plomes d’un viu ros fosc sense arribar a rogenc, especialment en el coll i el dors; les seves potes de color blau pissarra d’on prové la seva denominació i que al costat de les plomes i de les potes destaca el vermell viu de la cresta, la cara i les barbelleres, el blanc de les orelletes, els ulls avellana rogenc i el bec fosc.

Josep Colominas i Rosa Álvarez.
ELS INICIS

La Granja Avícola Prat

Rosa Álvarez va arribar al Prat a començaments dels anys vint del segle passat. El 1925 es va casar amb l’avicultor Josep Colominas Vergés, que havia après l’ofici al costat del professor Salvador Castelló, figura clau en la definició i posterior difusió de la Raça Prat. La jove parella s’instal·là en una finca del carrer d’Àngel Guimerà (avui carrer del Centre) i es dedicarà criar aviram, allà tenien la incubadora, aplicant els avenços més moderns. L’èxit del petit negoci els va animar a adquirir uns terrenys als afores del nucli urbà del Prat, prop de la Carretera de l’Aviació on portaven l’aviram nascut i seleccionat al carrer del Centre. La nova Granja Avícola Prat es va construir l’any 1932. Ocupava una extensa superfície i disposava d’un gran llac artificial i diferents galliners per a la multiplicació i selecció dels exemplars en les diferents fases de creixement. A més de gallines, també s’hi criaven ànecs i altres aus.

ELS INICIS

La Cria

Els ous per a la cria s’escollien entre els que produïen les gallines en el segon any de posta. La tria era molt rigorosa. Els ous havien de pesar uns 65 grams, estar perfectament calci cats i no tenir allargaments ni anells. La incubadora on es dipositaven estava equipada amb calefacció i ventilació, cosa que permetia mantenir constant la temperatura dels ous, que es giraven regularment durant tot el procés.

Un cop nascuts els pollets, s’eliminaven els que presentaven imperfeccions i es classificaven per sexes. Creixien a la pollera, aïllada de l’exterior i amb temperatura constant. En cada metre quadrat s’hi encabien deu pollets. Entre les sis i les vuit setmanes, en funció del creixement, els traslladaven als galliners, on disposaven d’aire, sol i espai per desenvolupar-se. Als cinc mesos, les gallines i els galls joves que no presentaven una gran precocitat es destinaven al consum. La resta continuava el seu desenvolupament als galliners de multiplicació, que estaven orientats de manera que el sol del migdia arribés al fons del galliner i ubicats en terrenys sorrencs amb un lleuger pendent per fer circular l’aigua.

A ple rendiment, la granja tenia 27 galliners de selecció amb 12 gallines i un gall cadascun, amb una mitjana de posta de 210 ous anuals per gallina.

Per fer extensiva la cria d’aviram, la Granja va establir els anomenats condicionats, que consistia en subministrar pollets a unes quantes masies del Prat per a que els criessin. Els millors exemplars eren per a la Granja i la resta per als pagesos. La Sra. Rosa s’encarregava de controlar la cria i triar aquells que tenien més potencial per millorar la raça Prat. Els exemplars seleccionats es marcaven amb una cinta.

La darrera època de la Granja Colominas

Els elevats costos de producció i la creixent competència de les espècies híbrides, més barates al mercat i cada cop més introduïdes a les granges industrials, van causar una forta davallada en la producció de races tradicionals. La Granja Avícola Prat no en va ser una excepció, i va entrar en decadència a finals dels anys cinquanta. Aquest fet coincidí amb la mort, l’any 1961, de Josep Colominas. La Granja també es va veure afectada pel creixement urbanístic de la ciutat i el soroll dels reactors dels avions propers, que estressaven les gallines i no ponien ous. Aquest fet dificultava la posta dels ous per part de les gallines. Rosa Álvarez, vídua i sense els que poguessin continuar amb el negoci, va vendre la granja i va tornar a Barcelona amb la seva família. Als terrenys que ocuparen les instal·lacions de la Granja Avícola Prat, s’hi aixeca actualment el polígon d’habitatges de la Granja, que manté el nom en record dels seus orígens avícoles.

Durant els anys setanta, Rosa Álvarez, lluny d’oblidar la seva passió, va encapçalar, amb altres entusiastes com Enric Corominas, Enric Castelló i Roman Ferreres, una sèrie d’accions per tal de recuperar la Raça Prat. L’any 1975 l’Ajuntament del Prat va presentar un projecte per estimular la producció avícola i fer-ne difusió a través del que acabaria sent la Fira Avícola, avui dia plenament consolidada, i un referent del sector. L’any 1985, coincidint amb la XI Fira Avícola, l’Ajuntament del Prat va nomenar Rosa Álvarez Filla adoptiva de la ciutat en un homenatge i reconeixement a la seva tasca. Nascuda l’any 1903 a Sant Gervasi s’havia dedicat tota la vida a l’avicultura. Va morir el gener de 1996.

La divulgació de la raça

Cap a finals del segle XIX, un cop xats els trets característics de la Raça Prat, Salvador Castelló –fundador, l’any 1896, de l’Escola d’Avicultura d’Arenys de Mar, veritable punt de partida de l’avicultura moderna a Catalunya– s’havia dedicat a localitzar-ne els millors exemplars per les cases de pagès del poble. A partir d’aquí va esmerçar els seus esforços en la divulgació de la raça, especialment a través de la seva presència en concursos i exposicions d’arreu.

 

L’aviram pratenc va ser present, per exemple, a l’Exposició de Barcelona de 1899 i a l’Exposició Universal de París de 1900. En aquells anys, les gallines del Prat es podien trobar per tot Catalunya, a les Illes Balears, al País Valencià i en altres punts de la península. Es començaven a estendre per Europa i fins i tot van gaudir d’un ràpida acceptació a Amèrica, en especial a l’Argentina i a l’Uruguai. L’aviram pratenc va competir en certàmens internacionals i també locals. A Catalunya, el primer data de l’any 1921, sota el govern de la Mancomunitat, i es va celebrar amb gran èxit al Prat de Llobregat.

 

El professor Salvador Castelló en va pronunciar la conferència inaugural. L’any 1928 l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre va organitzar un Concurs Exposició Avícola Raça Prat, en què Josep Colominas va obtenir el primer premi. El 1931 es va celebrar un nou certamen, en aquest cas encarregat per la Generalitat de Catalunya i obert als pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat. Fins després de la Guerra Civil no es recuperaria l’activitat. Amb el lema de 1a Exposición de Raza Prat es convocà, al setembre de 1941 i dins els actes de la Festa Major, un concurs-exposició dedicat en exclusiva als exemplars locals. Caldria esperar fins a l’any 1975 per a la celebració d’una nova fira, que sota el nom de 2n Concurs Exposició de Raça Catalana del Prat mostrava una voluntat explícita de continuar la de 1941. A partir d’aleshores la fira avícola s’ha celebrat ininterrompudament fins al dia d’avui.